La farga Rossell (1842-1876) fou la darrera representant d’una variant tecnològica del procediment directe, que es desenvolupa als Pirineus orientals entre els segles XVII i XIX. Les anomenades fargues a la catalana, a diferència de les altres, disposaven d’una trompa hidràulica per insuflar aire a un baix forn d’estructura singular, essent així una combinació particular de tecnologia i treball.