PREGUNTES FREQÜENTS

Per què he d'obrir un compte, complimentant un formulari, abans de poder comprar?

Hem de disposar d'aquesta mínima informació per tal de poder enviar els segells al seu domicili, i la conservem per evitar la molèstia de tornar a requerir-se-la en properes ocasions.

Com puc obrir un compte?
Obrir un compte es molt simple, únicament s’ha de complimentar el formulari que apareix fent clic sobre el botó “registrar” ubicat a dalt a la dreta. Un cop fet això, fer clic sobre el botó “registrar” de sota i esperar uns segons fins a rebre el nostre e-mail de confirmació. Finalment, fent clic sobre l’enllaç que indica l’e-mail s’accedeix a l’Encyclopaedia Philatelica, ara amb el registre confirmat. Des d’aquest moment, amb introduir el mateix e-mail i contrasenya a les caselles corresponents a dalt a la dreta, i després fer clic sobre el botó “enviar”, i únicament mitjançant aquest pas a partir d’ara, pot cursar-nos les comandes que estimi convenient.
Què hauria d'escriure quan em demanen una contrasenya i per què serveix?

És una combinació de números i lletres, mínim de sis caràcters,   que vostè ha de crear i, sobretot, recordar amb facilitat, que serveix per no haver  d’emplenar el formulari sencer en les properes comandes, doncs el sistema recordarà automàticament totes les seves dades introduïnt només aquesta   mateixa contrasenya i el seu correu electrònic.

Quan puja el cost d’enviament?

Cinc euros en qualsevol circumstància.

Amb quina escala les imatges representen els segells?
200 %.
Els segells que rebré son exactament i física els mateixos que apareixen a les imatges de l'Encyclopaedia?
Sí, quan son exemplars circulats i el seu preu és igual o superior a cinc euros. En la resta, però, sempre tenim cura d’escollir peces de la millor qualitat possible.
Puc retornar els segells si no compleixen amb les meves expectatives?
Sí, efectivament i, tant bon punt rebem la devolució, procedim a retornar l’import.
Es poden demanar segells no catalogats a l’Encyclopaedia Philatelica?

Sí, efectivament, només cal adreçar-nos un missatge amb les referències o descripcions dels segells cercats. Acceptem numeracions Gibbons, Michel, Scott i Yvert, a banda també d’altres catàlegs monogràfics.

Quina és la sintesi del llibre "Filipinas antes de Filipinas"?

L'interès de la monarquia hispànica per descobrir una ruta transoceànica que permetés l'accés a les illes de les espècies, a més de repercutir en la consecució de la primera cincunnavegació del globus el 1522, va derivar en el descobriment d'un nou escenari per a l'expansió europea, que l'expedició de Miguel López de Legazpi va obrir definitivament en 1565 amb la fundació del primer establiment hispà a Cebú, base de partida en la conquesta de les terres que haurien de constituir Filipines. La reconstrucció de les cultures prehispàniques depèn de la informació subministrada per les cròniques més primerenques, documentació en castellà que, donada l'absència de fonts locals, constitueix l'únic recurs disponible per a la   història del segle XVI i, per això, inestimable tot i reflectir únicament la perspectiva del conqueridor.

Classifica en quatre grans grups el mosaic de cultures de l'anomenat arxipèlag de San Lázaro, expressió encunyada per Fernando de Magalhães el 1521. En primer lloc, els aytas representaven la descendència dels primers pobladors, que havien arribat per via terrestre abans de l'elevació del nivell del mar que va tenir lloc després de l'última glaciació. Encara que no formaven un conjunt homogeni, certs caràcters ètnics, lingüístics i culturals, l'economia de caça i recol·lecció entre ells, marcaven profundes diferències amb la resta de pobladors.

Els grups musulmans de Mindanao, Sulu, Palawan i el sud-oest de Luzón formaven amb les Moluques una xarxa comercial dominada pel sultanat de Brunei. La conquesta espanyola va derivar en un nou xoc entre ambdues religions, epíleg del duel sostingut a la Península fins a 1492, aconseguint l'administració hispana eradicar la influència de l'Islam a Luzón, mentre que a Mindanao i Sulu, arrelat més profundament, ha representat secularment la resistència al poder emanat de Manila.

En tercer lloc, la llengua visaya és el nexe comú de les poblacions que ocupaven les terres baixes de l'arxipèlag homònim, part central de les Filipines entre les grans illes de Luzón i Mindanao. Com passava a la Grècia antiga, una cultura comuna en un escenari fragmentat caracteritzava la geografia humana d'un poble essencialment marítim. Finalment, s'estudien les poblacions que no estan incloses en els apartats precedents, és a dir, aquells grups d'origen malai que no mantenien llaços estables amb el sultanat de Brunei ni pertanyen a l'àmbit lingüístic visaya, localitzats a Luzón, Mindanao i Panay.