"Tot pujant per la Nevski en tramvia, a Leningrad, vaig seure al costat d'una noia molt bonica que duia un ram de tulipes. N'era tant, de bonica, que la volia mirar de més a prop. Ella se n'adonà, potser perquè estava acostumada a ser admirada. Em va somriure i em regalà una tulipa. I jo me'n vaig enamorar. De tot: del gest, dels ulls, del somriure". (Montserrat Roig, 1987: 107)

      ― o ―
      Transferència bancària
      El cistell és buit